- El primer: "fer una revolució". Una fórmula que m'agrada, peró hauria de ser "descomunal" perquè funcionés, ja que Catalunya, crec que ès massa petita, potser m'equivoco.
- El segon: Carretero va apostar per un estil "primavera àrab". "Plantar-se quatre-centes mil persones a la Plaça de Catalunya per a demanar la independència i no marxar-ne fins haver-la aconseguida, fins i tot, obviant els partits del Barça, cosa improbable", va matisar. Aquesta m'agrada mès, és com la revolució arab, peró a la Catalana. Seria una bona manera, i sense violència.
- El tercer: Carretero va tornar a la cleda habitual de la política catalana proposant, de nou, aplegar una majoria parlamentària al Parlament i proclamar-la de forma unilateral. És a dir, l'ortodòxia independentista catalana. Aquesta és la forma "democràtica", la forma democràtica ès ajuntant-nos els partits independentistes. De tota manera, tot i les preferències de Carretero, el cap de files de Rcat no va voler detallar quina seria, segons el seu criteri, la més efectiva, ràpida i eficient Doncs aquí teniu les tres solucions, i la meva aportació personal.
Benviguts al Blog de l'Arnau Rey
Benvinguts al blog personal de l'Arnau.
Arnau Rey
Maresme
Catalunya
Arnau Rey
Maresme
Catalunya
dilluns, 2 de gener del 2012
Tres solucions per què Catalunya assoleixi la seva independència
Segons Joan Carretero, existeixen tres camins per la Independència de Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada